Barcelona, una ciutat per a la novel·la

Sis escriptors debaten a l’Ateneu Barcelonès sobre la importància de la capital catalana com a escenari literari

IMG_20170128_110504.jpg

D’esquerra a dreta: Quílez, Villalonga, Álvarez, Camps, Fernàndez i Figueras.

Nil Montilla || És Barcelona la ciutat europea més important des del punt de vista del crim literari? Què la fa especial per als autors que decideixen situar les seves novel·les a la ciutat? L’escenari d’una obra literària és determinant? Aquestes són algunes de les preguntes que pretenia respondre la taula rodona celebrada aquest dissabte 28 de gener a l’Ateneu Barcelonès, dins el BCNegra 2017. “Barcelona, capital europea del crim… literari” ha  comptat amb la presència de Francesc Álvarez, Josep Camps, Anna Maria Villalonga, Empar Fernàndez i Albert Figueras, amb Carles Quílez com a moderador: tots són escriptors, però es dediquen també a altres professions.

Continua llegint

Anuncis

Emocions i cultura en la nit més negra

La dotzena edició del BCNegra dóna el tret de sortida premiant a l’escriptor català Marc Moreno per la seva novel·la Temps de rates

DSC_5890.JPG

El premiat, en la foto de família amb els organitzadors i jurat

Sandra Gómez || Un vespre fred. Els deu graus de temperatura i el cel ennuvolat s’han erigit com un escenari perfecte per a una cerimònia dedicada a tots aquells amants de la novel·la negra. Sobretot, però, nit de reconeixement per als escriptors que han recuperat un gènere que fins no fa gaire era minoritari, i l’han transformat en gènere de culte.

Continua llegint

La maternitat d’Elna, un refugi per a les exiliades

Assumpta Montellà explica el rerefons de la seva obra a una conferència a Barcelona

Laura Trius || El dilluns 23 de gener, la Biblioteca Francesc Candel ha acollit una conferència de la historiadora Assumpta Montellà sobre el seu llibre “La maternitat d’Elna”. Amb un to àgil i precís, l’autora ha explicat com va trobar la història d’Elisabeth Eidenbenz, la infermera suïssa que va fundar una maternitat a Elna, als Pirineus Orientals, a la qual van néixer 597 nens, fills de refugiades republicanes i jueves.
Continua llegint