ENTREVISTA || Matilde Martínez: “Per publicar, ens ha d’agradar el llibre i la relació amb l’autor”

Laura Trius|| Matilde Martínez, que és editora i propietària de Godall Edicions, ens parla d’aquest projecte jove, però que és “modestament ambiciós”, com ella diu. En l’entrevista, ens va mostrant les portades dels llibres dels quals parla, i descriu una editorial que no és massa gran, ni amb un catàleg amplíssim, però que posa el cor en cadascun dels llibres que edita, i que els presenta al món amb una cura excepcional.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Quan i com neix Godall Edicions?
Godall Edicions neix fa uns quatre anys, però d’una manera molt testimonial. En realitat, neix com a editorial independent, catalana (encara que publiquem en castellà) i amb un projecte propi, fa uns tres anys.

Quins són els objectius?
Publicar llibres que ens agradin. Tenim dues col·leccions, una que és de poesia i una altra que és de prosa. De poesia de moment portem nou llibres publicats, de prosa en tenim menys. Ara hem començat també una nova col·lecció de poesia i una altra de prosa, totes dues en castellà.

Quin tipus de llibres són aquests?
Vam començar amb “Tarongeta” vol dir taronja petita, que és un llibre de relats de professors de català a l’estranger. Jo havia col·laborat amb un llibre de relats de professors d’espanyol l’estranger, ja que havia estat professora. Llavors se’m va acudir la idea de fer un de català. Vam fer un premi literari, un jurat va triar entre els que es van presentar i aquest és el resultat, un llibre amb els relats guanyadors i els finalistes. A partir d’aquell moment, ens va agradar tant i estàvem ja tan llençats en el món editorial que vam continuar l’empresa. Teníem unes idees per publicar prosa, sobretot relats curts, que és un gènere que ens agrada i que no es valora molt. Però quan estàvem pensant en el catàleg de relats curts ens va caure a les mans un manuscrit de poesia, i ens va agradar tant que vam fer una col·lecció de poesia i ja portem nou títols. També vam començar a fer poesia i relats en castellà, encara que aquestes col·leccions creixen molt més a poc a poc.

D’on prové el nom de Godall Edicions?
És un poble de El Montsià, al costat de l’Ebre, amb el qual tenim una relació afectiva, i quan buscava un nom per l’editorial doncs em va agradar posar el nom del poble, perquè és una manera de posar-lo en el mapa literari de Catalunya. I com és un poble de cultiu d’oliveres, vam posar una de logo. Ens sembla que és un arbre molt antic, molt tossut, molt literari…

Va tenir clar que des de sempre que es volia dedicar a ser editora? O va ser quelcom que es va anar trobant pel camí?
Com totes les coses de la meva vida, mai he tingut clar què volia ser i m’he deixat emportar per intuïcions. Jo era professora i també treballava amb una editorial, però de manera freelance i era una editorial molt pedagògica. I sempre pensava que m’agrada molt fer llibres però sobre pedagogia és molt cansat. I va arribar un moment que vaig començar a fer llibres que eren de literatura i ja està. Va ser una cosa que no tenia prevista i que va anar venint.

Algun cop s’ha plantejat ser escriptora?
Moltes vegades, però jo sé que viure de l’escriptura és impossible. Tampoc tinc un futur molt llarg com a escriptora. Sí que escric, però no em publicaré, en tot cas, si algun dia crec que està bé el que escric, que val la pena, potser ho donaria a un altre editorial perquè m’edités.

Com és un dia de feina per un editor?
Un editor petit, com jo, és com una navalla suïssa. Excepte corregir, maquetar, fer el disseny de la portada i imprimir, ho fem tot. Tenim gent externa que fa aquestes feines que ajuden al fet que el llibre surti bonic, però tot l’altre, des de factures, promocions, contacte amb les llibreries, amb les fires, amb els autors, llegir manuscrits… Tot això, ho faig jo. També tinc unes persones que m’assessoren quan tinc dubtes, que són lectors professionals, no ho faig amb tots els llibres, però.

Com és la relació entre l’escriptor i l’editor?
Per mi, en general, és molt bona, ja que quan decidim fer un llibre ha de ser que ens agradi el llibre i la relació amb l’autor. Jo no sé treballar si hi ha males relacions personals, i arriba un moment en què prefereixo no tenir-les. Si veig que el llibre m’agrada i que en el tracte amb l’autor hi ha una complicitat, una sinergia, doncs tiro endavant. Si en algun moment he vist que es torçava el camí, llavors prefereixo que vagin a una altra editorial. És com un casament, si vols que el llibre es conegui, has d’acompanyar l’autor en moltes coses; si no hi ha una bona relació, si no hi ha complicitat i fluïdesa, llavors és molt dur fer promos i tot això. Potser editorials més grans es poden permetre no tenir relacions personals tan pròximes, però jo no m’ho puc permetre, hem d’anar molt plegats.

Com se selecciona una obra?
Amb alguna obra, nosaltres li hem preguntat a l’autor si tenia alguna cosa feta, però normalment els que ens agraden ja tenen editorial. I en altres casos, són els autors que ens han arribat: o directament o per via interposada entre altres autors. Llavors el que es fa és que enviïn el manuscrit, s’està un temps llegint-lo, ho parlem amb els lectors, també amb l’equip editorial, ho valorem i posem calendari. És molt senzill, però molt llarg.

Amb quants autors treballa Godall Edicions?
Pràcticament cada llibre és d’un autor, si tenim vint llibres i cadascun és d’un autor… més dos que són col·lectius: un e-book i el segon premi del català al món (que es diu Amb la llengua fora), doncs són uns quants autors. Més els traductors, que nosaltres els considerem autors, perquè una traducció ben feta és també del traductor. Per tant, en total devem tenir de 25 a 29 autors amb els quals hem treballat, i volem seguir treballant.

En traduir un llibre d’un autor català al castellà, creu que és millor que ho faci el mateix autor?
No. Potser hi ha autors molt famosos i molt bons que ho poden fer, però en general no, prefereixo que ho tradueixi un traductor o traductora. Perquè té una visió externa del llibre, no està tant enganxat a què diu i pot trobar millor les frases, m’imagino que un autor té al cap la cadència i música del llibre que ha escrit en la primera llengua i aleshores deu ser més difícil separar-se.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s